Ja som dissabte 13 d'agost i marxem cap a Chamonix. Des de que sé segur que faré aquesta escapada als Alps les darreres setmanes han passat més lentament. Sempre passa això quan esperen alguna cosa amb tantes ganes... A les 9 del matí acabem de carregar el cotxe i sortim en Ferran, la Regina, en Victor i jo puntuals cap a la Jonquera, on hem quedat amb la Glòria i en Carles, i un cop tots carretera i manta cap a Chamonix. Ens esperen unes10 hores de cotxe...
El viatje com cal esperar es fa llarg, ja sigui per les ganes d'arribar i disfrutar de la zona, i també es fa pesat per les cues de cotxes que hi ha a les autopistes franceses, sobretot els que venen de la Costa Blava. Una de les primeres paraules que aprenc en francès és "bouchon" que significa retenció....

Anem sumant i sumant quilòmetres i aproximadament a les 8 del vespre arribem a Chamonix. Fa una bona tarda i encara amb les últimes espurnes de sol podem contemplar l'Aiguille Du Midi. Arribem a l'apartament "Les Balcons d'Anaïte", una habitació per tots 6 força petita però amb vistes fantàstiques al Massís del Mont Blanc. Descarreguem els trastos, sopem espaguetis amb salsa que hem portat de casa i a dormir. estem cansats i demà ens espera una llarga jornada plena d'emocions....

Avui és diumenge i ens despertem ben d'hora i ens dirigim cap a l'estació del telesfèric de l'Aiguille Du Midi, al centre de Chamonix, que en questió de 20 minuts ens enfilarà als 3.842 m d'alçada. El viatge entre Chamonix i l'Aiguille Du Midi es fa en dos trams, i amb dos telesfèrics respèctivament. A l'estació intermitja, el Plan de l'Aiguille, situat a 2.310 m és el punt de sortida de la travessa del Gran Balcó Nord, que arriba fins a l'estació de Montenvers i la Mer de Glace. Excursió que més tard fem nosaltres.

Estació intermitja: Plan de l'Aiguille, 2.310 m

Un cop a l'estació superior agafem un ascensor fins a la terrassa panoràmica de l'Aiguille du Midi, a 3.842 m d'alçada.

Dalt de l'Aiguille Du Midi fa força fred i vent, el cel està enboirat i comença a caure alguna volva de neu, per el que decidim baixar fins a l'estació intermitja i si el temps millora anar a fer la travessa del Gran Balcó Nord.

El temps no millora, sinó que tot el contrari, comença a ploure i amb ganes. Entrem al refugi del Plan de l'Aiguille i esmorzem. Just quan hem acabat de menjar també para de ploure, per el que decidim sortir a caminar i plantar cara al temps i fer l'excursió del Gran Balcó Nord, que va des de el Plan de l'Aiguille fins a Montenvers.

L'excursió es preciosa i anem caminant just per sota de les Aiguilles de Chamonix amb l'atenta mirada de les Aiguilles Rouges, que les tenim davant nostre. Als nostres peus, quan les boires ens ho permeten podem contemplar Chamonix.

Arribem amb força pluja a la Signal de Forbes, on hi tenim les primeres vistes sobre el glaciar de la Mer de Glace. Simplement espectacular veure la gran llengua de gel que forma el graciar  i per sobre seu les imponent muntanyes, com Les Drus i les Grands Jorasses.

Le Signal de Forbes

Primeres vistes sobre la Mer de Glace

Glaciar de la Mer de Glace

Arribem a peu de l'estació de Montenvers. Hi ha poca gent, normal, ja que amb la pluja que ha caigut ha espantat als turistes. Aprofitem aquesta bonança per anar a la terrassa- mirador de la Mer de Glace i dinar un entrepà. Un cop tips baixem a la Gruta de gel.

Les Aiguilles Rouges

Les Drus

La Cova de la Mer de Glace. Està cavada a pic i pala, sobre una profunditat de 80 m, i necessita cada primavera alguns mesos de feina intensa per deixar la cova tal i com l'hem vist. Dins l'aspecte del glaciar es fascinant. Amb un color blau intens, així com el joc de llums sobre les figures esculpides amb gel i les esquerdes es maravellós. Val la pena arribar-s'hi.

Tornem a pujar a l'estació i agafem el funicular de Montenvers fins a Chamonix. Ha estat un primer contacte amb les muntanyes fantàstic.

Ens llevem en un dilluns 15 d'agost ennubolat. El cel està molt tapat, amenaça pluja en qualsevol moment però tot i així ens decidim per anar a voltar i no quedar-nos tancats a l'apartament. Avui toca agafar el telesfèric de Le Brévent, on dalt de tot les vistes cap al massís del Mont Blanc són les més espectaculars, bueno, això diuen perquè no es veu res de res. Defineixen el Brévent com un mirador natural sobre el Mont Blanc.
De tant en tant s'obren els núvols i ens permeten veure un xic les parts altes de les muntanyes.

El cel està molt ennubolat i aprofitant que ens trobem al Parc Natural de la Reserva de les Aiguilles Rouges i encara no plou decidim anar a fer la travessa fins al Lac Cornu iper introduir-nos una mica per la zona i també per l'aclimatació. Seguint les previsions meteorològiques sembla que el temps a partir de demà millorarà i podrem anar cap a la Vall d'Aosta per fer el Gran Paradiso.

Els rètols indiquen 1 hora i mitja de camí fins al llac, i realment és així. La travessa fins al llac ens alguns moments em trasllada als Pirineus, amb camins i tarteres de pedra i el Lac Cornu és un llac d'alta muntanya preciós, però res d'envejar als nostres llacs. L'única llàstima és no poder gaudir de les vistes que ens ofereix l'indret... Si tot ens acompanya demà disfrutarem força amb les panoràmiques.

Coll del Lac Cornu i Lac Cornu

Dinem a la vora del llac i un cop tips comencem a baixar, seguint el mateix camí senyalitzat cap al Brévent, on ens assentem una estoneta a la terrassa-mirador i ens prenem un refresc alguns, i una cervesa uns altres.

Baixem amb el telesfèric fins a Chamonix, on decidim anar a la casa de la muntanya i llogar un guia per demà. Volem anar a la Mer de Glace a fer una travesía per el glaciar i a la vegada fer pràctiques d'encordament i tècnica de piolet.

Chamonix és un poble preciós, i te racons esplèndits. Aquí us deixo algunes imatges...

Avui dilluns 16 d'agost el despertador sona d'hora. Hem quedat amb el guia a les 8 en punt a l'estació de Montenvers, i quan faten 5 minuts per l'hora apareix un home adult amb jaqueta fastuquet i que ve decidit cap a nosaltres. Suposo que fem cara de novatos... És diu Gill i és un encant de persona i amb una paciència....

Arribem sobre les 9 i agafem el camí que ens ha de portar al peu del glaciar. Durant el trajecte podem veure plaques que indiquen on arribaba el gel anys enrere. El canvi climàtic està fent molt de mal.

Comencem a baixar escales i escales i arribem al peu del glaciar de la Mer de Glace. Espectacular estar aquí.

Ens col.loquem els grampons i comencem a caminar per el gel. De tant el tant el Gill ens fa saltar alguna esquerda, ens ensenya com progressar per el gel amb pendent i com escalar una roca amb grampons. La veritat que només el fet d'estar aquí en mig i gaudir de les vistes i del glaciar ja val la pena qualsevol cosa. A més el dia està radiant, ni un núvol.

Hi ha una esquerda força profunda i en Gill munta una reunió per fer un ràpel fins al fons de l'esquerda i desprès pujar-la escalant per el gel.

Passem mig dia caminant per la Mer de Glace. Les hores de travesía es noten a les cames però és tant espectacular que aquestes hores m'han passat volant. He disfrutat com una criatura en mig del gel.
Baixem la galcera i arribem de nou a peu de les escales, que les pugem ràpid i ens dirigim cap a l'estació de Montenvers i agafem el primer funicular cap a Chamonix.
Avui ha estat una jornada dura, però per primera vegada ja hem entrat en contacte amb la muntanya, amb la neu i el gel...

Gràcies Gill. Per la teva paciència t'has guanyat la xapa dels ojupeligru...

Avui torna a fer un dia fabulós. Si volem anar a fer el Gran Paradiso demà hauriem d'anar cap a la Vall d'Aosta i dormir al refugi per fer el cim dijous però hem mirat el temps i per dijous tenim mal pronòstic. Comencem a tenir dubtes, inclús rumiem la possibilitat de llogar un guia i anar a per totes i ascendir el Tacul.
Esmorzem i tornem cap a Chamonix, ara cap a l'estació del telesfèric de Les Grands Montets on hi tenim el Glaciar de l'Argentière.
El telesfèric ens deixa a 3.297 m d'alçada i dalt hi tenim unes vistes meravelloss de tot el massís del Montblanc, dels Drus, de la Aiguille Vertet i de part del glaciar de l'Argentière, per una banda i per l'altre les vistes abarquen el Parc Natural de les Aiguilles Rouges fins a Suïssa. Simplement espectacular.

M'entres gaudim de les vistes sento una veu que diu: "Mira, si és la Judith..." Ostres! em giro i em trobo al davant l'Anton i l'Anna. Quina gràcia!
L'Anton m'explica l'ascensió al Montblanc amb en Francesc i la Mireia, els seus fills i a mi s'em cau la baba! Quina il.lusió!
Passem una bona estona xerrant amb ells i un cop ens acomiadem agafem el telesfèric per baixar fins a l'aparcament dels Grands Montets per tornar a pujar amb Le Flégère cap al Planpraz, on iniciem una ruta fabulosa per el Gran Balcó Sur.

Avui fa un dia espectacular i des de l'estació de Planpraz ja tenim unes vistes del Massís del Montblanc meravelloses.
Agafem el telecadira de la Flégère i comencem a caminar seguint les traces de la travessa del Gran Balcó Sud fins al Lac Blanc.

4 vistes del Glaciar d'Argentière, de la Mer de Glace, de les Drus i del Massís del montblanc...

El que més m'al.lucina és que durant la travessa hem anat trobant gent en compte gotes, però una vegada arribem al Lac Blanc surt gent de sota les pedres. Es veu que aquesta travessa és l'excursió estrella de la zona. Quina gentada!

El Lac Blanc una passada, però hi ha tanta gent que no el podem gaudim com haguéssim volgut. Tornem al camí i ara ens dirigim cap als llacs de Chézerys, que estan una mica més apartats del camí i que esperem no trobar-hi tanta gent.

Aprofitem a la vora del llac per dinar i gaudir del paissatge i les vistes cap al Montblanc que ens ofereix.
Un cop tips seguim el camí que ens portarà de retorn a l'estació de Planpraz.

M'entres sopem discutim el planning per els propers dies. Ens queda demà i divendres, per el que descartem finalment ascendir el Gran Paradiso, ja que per demà a la tarda-vespre la meteo pinta moguda. Sols ens quedaria l'opció del tacul, però cada vegada més les esperances també s'envàn...
Demà ens agafarem el matí tranquil escalant a Les Gaillands.

A les Galliands hi ha una escola d'escalada hi han vies per a tots els gustos i els nivells, i el que diferencia la zona d'altres llocs és que les vistes sobre el Massís del Montblanc són fabuloses. Escalar amb aquestes vistes és fantàstic.
A les Galliands hi passem tot el matí pujant i baixant vies, sota l'atenta vigilància del mestre Ferran, que ens assegura i als "novatos" no ens treu la vista de sobre.

Vistes cap al MontBlanc.

La sorpresa del dia ens que a les Galliands ens trobem amb la Mireia, que m'entres el seu xicot està escalant el Dru ella passa el temps amb una amiga escalant i guanyant grau. No vegis com puja! Quina màquina està feta la meva Mireieta!

La tarda la passem voltant per Chamonix i fent temps per anar a sopar i a descansar per agafagar amb ganes d'últim dia.

Avui ja és divendres, i és l'últim dia que passem a Chamonix. Ens llevem i agafem el cotxe per anar cap a Saint Gervais, on agafem el tranvia del Montblanc i en poc més d'una hora ens porta fins al refugi del Nid d'Aigle (2.372 m d'alçada). El refugi és l'entrada als alpinistes que van a escalar el Montblanc.
Amb el tranvía passem dels boscos densos a l'ambient d'alta muntanya que em fa somiar en que un dia hi pujaré....

El Montblanc des del refigi del Nid de l'Aigle

Un cop feta la ruta amb el tranvia tornem a Chamonix i agafem novament el telesfèric de l'Aiguille du Midi amb l'esperança de tenir més sort per gaudir més de les vistes panoràmiques.
Avui el cel està més obert i podem contemplar l'espectacle...

Hi estem una bona estona als 3.872 m que formen el cim de l'Aiguille du Midi i després baixem novament a Chamonix per agafar el telesfèric del Brèvent i així finalitzat el tour turístic d'avui. Quan vam pujar dilluns al Brèvent no vam poder veure res de res per causa del mal temps, i avui ha estat un vist i no vist perquè ens hem hagut d'espavilar per l'hora, ja que a les 17 hores tanca el telesfèric.
Després de voltar amb tranvia i telesfèrics amunt i avall i fer força fotos esgotem les últimes hores a Chamonix. Anem a sopar i a preparar les motxilles. Demà tornem a casa després d'una setmana fantàstica i plena d'emocions, en que alguns per primera vegada vegada contacte amb els Alps, i segur que no serà pas l'útima.

Continuarà....