L’ANETO HA MOSTRAT LA SEVA CARA MÉS FEROTGE I ENS HA DEIXAT A 300 Mts DE CORONAR-LO.

Tota la setmana he intentat no obsessionar-me amb les previsions meteorològiques i durant l’ascensió en cap moment he perdut l’esperança de coronar el cim fins al arribar al Coll de Coronas, on la boira i la neu ens ha obligat a tornar avall. Una pena però com diuen alguns “Una retirada a temps és una victòria”.
Ara queda pendent i tindrem excusa per tornar-hi.

FITXA TÈCNICA DE L’ASCENSIÓ A L’ANETO PER VALLIBIERNA I CORONAS

ACCÉS I PUNT D’INICI: Ens trobem a la localitat pirinenca de Benasque. Un cop passat el poble a mà dreta s’agafa una pista forestal, restringida al pas de vehicles durant els mesos d’estiu, fins a una esplanada on hi ha el refugi del Puente de Coronas, punt d’inici de l’ascensió.
DESNIVELL POSITIU ACUMULAT: Des del refugi de Puente de Coronas fins quasi bé al Collado de Coronas: 1.068 Mts de desnivell + acumulat. Si haguéssim l’ascensió completa fins al cim de l’Aneto el desnivell hagués estat de 1.454 Mts.
ALLOTJAMENT:
- Divendres: “Refugio del Puente de Coronas”. Refugi rústic que es manté gràcies al Parc Natural. Es troba situat sobre la vall i a la confluència del riu de Vallibierna amb el torrent de Coronas, a 1.950 Mts d’alçada. Disposa de 16 places en una tarima de fusta a dos nivells. Hi ha taula i banc de fusta, xemeneia i radio d’emergència.

- Dissabte: Càmping La Borda d’Arnaldet (Sesué): http://www.arnaldet.com/

INTEGRANTS: Judith Artigas, Jose Antonio Ballesta, David Culebras, Lluís Ferrer, Carles Espetx, Lluís Hernández, Ferran Pallarès, Marta Pallarès, Prudencio Pérez, Jordi Roig, Regina Romeu, Glòria Solé i Carles.

A les 4 del matí, després d’una nit per alguns plàcida i per altres moguda, ens despertem per iniciar la nostre aventura al Pico de Aneto. Encara és negre nit però podem intuir que el cel està ben tapat, ja que cau un plugim fi i volves de neu. No fa massa fred i l’ambient és agradable.
Esmorzem i acabem de preparar les quatre coses i quan tenim la motxilla a punt iniciem l’ascens cap a l’Aneto.

El camí avança continuant la pista, deixant el refugi a la nostre dreta. És un camí ample i pedregós seguint un torrent que hi baixa força aigua.
A la poca estona el deixem per endinsar-nos a un racó boscós guanyant metres de desnivell. Quan portem ja 30 minuts de ascensió apareixen els primers blocs de pedra que amb una forta pujada arribem a l’Ibonet de Coronas (2.235 Mts)

Un cop a l’alçada de l’Ibonet, la Glòria, en Carles i en Lluís Ferrer decideixen no continuar. Els demès ens posem com a fita arribar a l’ibon inferior, i allà decidirem que fem.
El camí continua seguint els caòtics blocs de pedra, alguns d’ells ja coberts de neu. El pas és complicat perquè les pedres no estan en bones condicions, estan mullades i no estan completament cobertes de neu, per el que quan t’enfonses entre roca i roca hi ha el perill de donar-te un bon cop a la cama. Aquest és potser el pitjor tram de l’ascensió.
Seguint el curs de les aigües que provenen de l’estany de més amunt, remuntem deixant a mà esquerre una cascada mig amagada per la neu i el gel fins arribar al primer dels ibons superiors de Coronas (2.630 Mts). A aquest punt la boira comença a fer acte de presència. Darrera nostre, la vall de Vallibierna, per la qual venim.

El temps cada vegada és més incert. El cel està emboirat i darrera de les boires donen la cara uns núvols negres amenaçadors. La cosa pinta ben fumuda, però encara així ens decidim de continuar. Busquem un pas segur per bordejar l’estany i alhora guanyant metres de desnivell.

No hi ha cap traça marcada i ens adonem que l’itinerari escollit no és del tot fiable. Decidim tornar enrere i buscar una altre alternativa, bordegem el llac per l’altre banda, ja que sembla més segur.
El temps cada vegada està pitjor, la boira ens ha encerclat i ja no veiem res de res davant nostre. M’haig de creure que davant meu tinc la silueta del cim més alt dels Pirineus.
Continuem poc a poc la marxa fins el segon dels ibons superiors de Coronas, ben tapat per la neu i el gel, només una escletxa mostra un indici de que hi ha un estany.
Sense veure realment on anem seguim pujant poc a poc en direcció al Collado de Coronas. Comencem a estar un pèl desanimats, ja que veiem molt difícil arribar al cim de l’Aneto. No veiem res al nostre voltant i en prou feines ens veiem uns als altres, però quan la boira ens dona una petita treva observem que estem just sobre del glacial de Coronas, a pocs metres del coll. D’aquí al cim de l’Aneto ens separen uns 300 Mts de desnivell.

Estem indecisos i no sabem ben bé el que fer. Tots coincidim en que si en algun moment el cel s’obre continuem amunt, però m’entres discutim que fem una forta nevada cau sobre nostre i en qüestió de segons quedem ben blancs. El cel ens està amenaçant i està ben clar que avui l’Aneto no ens vol deixar pujar. Per majoria decidim tornar enrere i deixar el nostre objectiu. Una pena, ja que ens quedem a tan sols 300 Mts de coronar el rei dels Pirineus.

Em fa llàstima, però segur que m'hen faria més si veiés davant la silueta del cim, però com que en cap moment l'hem vist em dona la sensació que estem molt lluny d'ell...

Seguint la traça marcada i el GPS d’en Pérez comencem els descens llarg fins el refugi de Coronas amb tristor.
Ens col·loquem els grampons perquè una relliscada en aquest punt ens pot portar males conseqüències. La neu a aquestes hores del matí ja comença a estar tova, el que fa que ens enfonsem massa fins els genolls, i en algun tram fins quasi bé els malucs.
Baixem ràpid la pendent i a l’estona som de nou al segons estany superior de Coronas i d’aquí avall fins a l’estany inferior. La baixada és penosa i la neu cada vegada està en més males condicions, sense parlar dels blocs de pedra que rellisquen un munt.
Neva, plou i fa boira, però al menys no fa fred i estem ben segurs que ens caurà una tempesta de mil dimonis.
Mira quin cel més amenaçador...

Tornant a passar per els mateixos blocs de pedra arribem de nou a l’Ibonet de Coronas per endinsar-nos de nou a la Vall de Vallibierna. Un cop arribem a lloc segur parem uns quants a menjar alguna cosa, ja que amb les presses no hem menjat quasi bé res en tot el dia i el meu estómac comença a queixar-se de valent. La nostre cara de tristor ho diu tot...

Després de la parada i amb l’estomac ple deixem els blocs de pedres per trobar el caminet que ens durà al refugi. Ara podem contemplar el paisatge i els grans salts d’aigua que hi ha, ja que quan al matí hem passat aquesta zona encara era ben fosc.

Després de travessar en varies ocasions el torrent de Coronas i el riu de Vallibierna, a les 15 hores aprox. Arribem al refugi del Puente de Coronas, on ens retrobem amb els companys. Ens traiem la roba bruta, alguns opten per posar els peus a l’aigua freda del riu i avall cap a Sesué on ens espera un bungalowAl arribar al càmping de la Borda d’Arnaldet, una dutxa i anem a Benasque a donar una volta i recórrer les tres plantes de la botiga d’esports Barrabés.
A les 20:30 hores sopem un menú boníssim i Zzzzzzzz....
Durant la nit somio que ben aviat tornaré i aconseguiré pujar a l’Aneto amb orgull. Estic impacient de que arribi aquest moment!