DADES TÈCNIQUES

ACCÉS I PUNT D’INICI: A l’illa Canària de Tenerife es troba situat el Parc Nacional més visitat d’Espanya. És el Parc Nacional del Teide, i és on es troba la muntanya més elevada del país.
Per accedir al Parc s’agafa la carretera (TF-21) fins a la base de la Montaña Blanca, on hi surt un únic camí marcat (sendero 7) que puja fins al refugi d’Altavista i d’aquí fins el cim del Teide.

ITINERARI  I DESNIVELL ACUMULAT:
- 13 setembre 2010: Aparcament de la base de la Montaña Blanca – Refugi d’Altavista: 1070 Mts de desnivell positiu en 2,5 hores.
- 14 setembre 2010: Refugi d’Altavista – Rambleta – Pico del Teide – Rambleta – Refugi – Aparcament base de la Montaña Blanca: 448 Mts de desnivell positiu i 1.518 Mts de desnivell negatiu acumulat. Un temps de 1,45 hores de pujada fins el cim i 4,30 hores de baixada fins el cotxe.

ALLOTJAMENT: Refugio Altavista. Reserves al tel 922 01 04 40

INTEGRANTS: Albert Artigas, Judith Artigas i Julita Dalmau

El Teide és un volcà que situat a l’illa Canària de Tenerife. Amb una alçada de 3.718 Mts sobre el nivell del mar i més de 7.000 Mts sobre llit oceànic, és el Pic més alt d’Espanya, el de qualsevol terra emergida de l’Oceà Atlàntic, i el tercer volcà més gran de la Terra des de la seva base.
El volcà forma part del Parc Nacional del Teide, el parc més visitat d’Espanya que a més a l’any 2007 va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Fa uns 7 anys vaig anar de vacances amb en Víctor a l’illa de Tenerife i vaig jurar que algun dia hi tornaria només per pujar des de la seva base el volcà del Teide. Han passat uns quants anys des de llavors però per fi ha arribat el gran dia i junt amb els meus pares arribo a Tenerife disposada a coronar el seu cim de 3.718 Mts d’alçada, que a més és el punt més alt de tot Espanya.
Avui dilluns dia 13 de setembre, a les 7:20 hores des de Girona, agafem l’avió que ens porta en unes 3:10 hores a l’illa Canària de Tenerife. Un cop a l’illa atracem 1 hora els rellotges, recollim l’equipatge facturat (bàsicament roba de muntanya, motxilles i bastons) i agafem el cotxe que tenim llogat per l’ocasió. Un Wolkswagen fox de color vermell.
El pla d’avui és anar cap a la base del volcà, a l’aparcament de la Montaña Blanca, i deixar-hi el cotxe estacionat per començar a caminar fins el refugi d’Altavista, on hi volem passar la nit.

Després de parar al Mercadona de Sant Isidro per comprar queviures per la travessia, agafem una carretera secundaria fins a l’entrada del Parc Nacional, on per primera vegada podem veure el nostre objectiu, el Teide ben tapat per unes boires que no tenen massa bon aspecte.
Continuem per la carretera (TF-21) que ens porta fins a l’aparcament de la base de la Montaña Blanca, un aparcament a peu de carretera ben senyalitzat que es troba a 2.200 Mts d’alçada. Tenim sort perquè només hi queda un sol forat per aparcar, que és on hi deixem el cotxe.
Ens preparem les motxilles amb la roba i el menjar i ens vestim per l’ocasió, ja que encara anem vestits amb roba de carrer. A les 15,15 hores iniciem la marxa per l’únic camí que hi ha fins al refugi d’Altavista.

Ens trobem amb una pista ben marcada i etiquetada amb el numero 7. És l’únic sender que porta fins a la Rambleta i que en cap cas s’ha d’abandonar, ja que ens trobem en un parc natural molt protegit.

La pista composta per pedra pomez va guanyant alçada a poc a poc i en poca estona arribem a un gran mirador on hi tenim unes vistes privilegiades sobre la illa. Podem veure la “Fortaleza”, la vall de l’Orotava  i zones plenes de lava causades per l’ultima erupció provocada per el volcà.

A uns 2.660 Mts d’alçada ens trobem les boles d’acreció de gran tamany conegudes com a “Huevos del Teide”, que són enormes bombes volcàniques expulsades de forma violenta des del cràter del volcà.

Seguim pista a munt fins a trobar un camí que ens obliga a deixar la pista. Estem aprox. a 2.725 Mts d’alçada i el lloc es coneix com a “El puesto de las Mulas”
En aquest punt el traçat es fa més exigent, ja que guanyem desnivell més ràpid i el terreny està format per roca. Però es puja sense complicacions.

El camí puja en ziga-zaga pel mig de la lava fins arribar al “Lomo tieso”. El temps està ben emboirat, comença a fer fred i bufa el vent. Som a 3.000 Mts d’alçada i ens queda una ultima i dura pujada fins al refugi, que en poc de 30’ la fem sense problemes.

Finalment a les 18 hores arribem al Refugi d’Altavista, el refugi guardat del Teide a 3.270 Mts d’alçada.

És un refugi que es manté gràcies al cabildo Insular i que te capacitat per 60 excursionistes. Està perfectament acondicionat.
Consta de 3 habitacions, una cuina amb estris per escalfar el menjar, dos banys i un rebedor amb llar de foc.
Els llits una passada: cadascú te el seu propi edredó amb un coixí. Un luxe si ho comparo amb altres refugis que he estat...
Per pernoctar al refugi cal fer reserva anticipada i només permeten passar-hi una sola nit. A més, amb el resguard de la reserva no cal demanar permís oficial per pujar al cim del Teide, sempre i quan s’abandoni aquest abans de les 9 del matí.
Com fa fred i per els voltants del refugi no s’hi pot estar decidim escalfar la truita de patates que hem comprat, i sopar una mica per desprès anar a dormir i intentar descansar. Demà ens volem llevar ben d’hora per sortir encara de nit cap al cim del Teide.

A l’endemà al matí ens despertem a les 5 de la matinada i esmorzem quatre magdalenes i un café amb llet de màquina i a tres quarts de sis ens posem en marxa cap al cràter del volcà. A fora fa un fred horrorós i un vent gèlid. Ens espera una de bona allà dalt.
Encara sota la llum de les estrelles sortim del refugi i seguim l’únic camí que hi ha per accedir al cim. És negre nit per el que no veiem res per on anem passant, només que travessem rius de lava i que hem de vigilar per no sortir-nos del camí i no caure.
El camí puja vertical fins a la Rambleta. Hem de superar tan sols 200 Mts i desprès uns 200 Mts més fins arribar al cim del Teide per el camí del Telesforo Bravo.
El vent cada vegada s’intensifica més i la humitat es molt i molt intensa. Fa fred i hi ha molta boira, per el que la roba ens queda mullada i a l’hora gebrada. Qui diria que som a l’illa canària de Tenerife... sembla mentida.
Arribem a la Rambleta, lloc on arriba el telefèric i lloc on hi més turistes per metre quadrat de la zona. Com diuen alguns: “Si hi ha medis de transport, per què caminar?”
Ara mateix a la Rambleta no hi ha ningú més que nosaltres i algunes persones més que intentem fer el cim.
Agafem el camí numero 10, el sender Telesforo Bravo. El vent és molt i molt molest i comencem a ensumar i apreciar els gasos que surten del cràter del Teide, com el sofre. Fa pudor a bomba fètida!
A les 7:30 del matí (hora canària) som a dalt del cim del Teide i del sostre d’Espanya. La il•lusió es tremenda, llàstima que la boira i els núvols no ens deixen veure res de res quan el sol surt. Una pena, ja que diuen que ens dies clars les vistes des de dalt son espectaculars, i que inclús es poden contemplar les illes que formen l’arxipèlag canari. El que dic, una llàstima!
Dalt del cim dues fotos ràpides i baixem per resguardar-nos del vent.
Inclús aprofito per donar el bon dia al Víctor per telèfon.

Doncs bé, com tenim fred ràpidament tirem avall per no refredar-nos encara més, i per abandonar com més aviat millor el sender 10. També la pudor a sofre es molt intensa.
A mida que baixem encara anem trobant per el camí gent que intenta pujar dalt del cim, i els animem que avancin.
A la poca estona som de nou a l’inici del camí del Telesforo Bravo. El dia ja està clar i ara hi veiem sense frontals. Com tornem seguint exactament el mateix camí que de pujada podem anant observant el paisatge que abans no hem pogut veure perquè era ben de nit.

El vent sembla que a mida que anem baixant també és va suavitzant, fins a un punt que casi bé ni es nota, cosa que no passa amb la sensació de fred que cada vegada jo la noto més acusada. Deu ser perquè la humitat es molt elevada i com ens hem mullat amb la boira el cos s’ha quedat destemplat. Suposo que a mida que baixem i surti el sol, si es que surt, la cosa canviarà i entraré amb calor.
Seguint el caminet marcat arribem de nou, a les 8:30 hores, al desèrtic refugi d’Altavista. Dic desèrtic perquè sembla que hi ha hagut una envestida de gent. Ahir estava ple i avui només hi han tres persones estirades al banc. Per dir, no hi ha ni el guarda.

Descansem una estona i mengem alguna coseta per omplir l’estomac i intentem entrar en calor per emprendre novament la baixada fins el cotxe.
Al sortir del refugi per sorpresa plou. El que ens faltava... Sembla que no serà gran cosa però ara si ens afanyem per arribar com més ràpid millor a l’aparcament.
El dia està ben tapat pels núvols però al menys no hi ha boires per el que ens permet tenir més visibilitat i poder fer algunes fotos més del paisatge volcànic.

La pluja dona una treva i en poca estona som de nou al bon camí, a la pista que ens portarà fins a l’aparcament. D’aquí al cotxe ens queda un sospir.

A les 12 hores som al cotxe, sense canviar-nos de roba anem a visitar els anomenats Roques d’en Garcia, que son un conjunt de roques erosionades per l’acció de la pluja, del vent i de les oscil.lacions de temperatura, que estan col.locats en filera separats per dos semicalderes que formen les Cañadas.
Un espai molt visitat per turistes que al arribar ens miren amb cares estranyes. Serà per la roba bruta o serà perquè fem pudor?