FITXA TÈCNICA

ACCÉS I PUNT D'INICI: Seguint la carretera Nacional N-230 entre el Pont de Suert i el túnel de Vielha agafem la desviació que ens porta fins al poble d'Aneto. A partir del poble comença una pista transitable, en bon estat i esfaltada que s'enfila fins a l'embassament de Llauset, on hi deixem els cotxes aparcats.
ITINERARI: Ruta circular. Embassament de LLauset - Estany de Botornàs - Estanys de Coma Arnau - Estany Gelat - Coll de Vallibierna- Cim de Vallibierna - Pas del cavall - Tuca de Culebras - Canal o barranc de Culebras - Embassament de Llauset.
DESNIVELL ACUMULAT:1.003 m de desnivell positiu acumulat + 916 m desnivell negatiu acumulat.
HORARI APROXIMAT: Unes 8 hores comptant parades.

ALLOTJAMENT: Càmping Alta Ribagorça. El Pont de Suert. Tel (973) 69 05 21. Bona relació qualitat- preu. L'anna, la mestressa, és una persona encantadora. Al càmping hi poden accedir gossos.

http://www.campingpirineos.com/
http://www.campingaltaribagorça.es/pag2catalan.html

INTEGRANTS: Judith Artigas, Carles Coll, Juanto Fernández (Speakbow), LLuis Hernández, Ferran Pallarés, Jordi Roig, Regina Romeu, Glòria Solé, Drum i Tissu.

Track GPS: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1864418

 Després d'una nit plàcida al Càmping Alta Ribagorça agafem els trastets i ens dirigim cap a la presa de Llauset. Comencem bé el camí quan just a la sortida del càmping trobem un ramat d'ovelles creuant la carretera custodiades per els mossos d'esquadra. Deu n'hi do l'estona que estem esperant que cada animal creui al seu pas, i sense pressa. Nosaltres m'entre estant escoltem animats música de la Trinca.

Un cop iniciem la marxa a l'estona ens enfilem pista amunt, passant alguns túnels fins a l'embassament de Llauset (2.190 m), on hi deixem els cotxes aparcats. sembla que el cel està una mica enterbolit, entre tots creuem els dits desitjant que el temps ens respecti i ens deixi gaudir d'un dia de muntanya innoblidable.

Des de l'embassament de Llauset ja tenim una primera instantània del nostre objectiu: La Tuca del Vallibierna i de Culebras.

Un cop preparats, sense pensar-ho massa iniciem la caminada creuant un túnel per arribar a la vorera de l'estany de Llauset.

Bodegem l'estany deixant aquest a la nostre esquerre seguint les marques del GR-11 (vermelles i blanques). El camí està ple de moltes varietats de flors diferents, que fa que el flanqueig de l'estany es faci més entretingut.

Passem una bona estona fins que no deixem l'estany i comencem a guanyar alçada. Ràpidament trobem la primera cruïlla de camins, amb un rètol ons ens indica que per anar al pic de Vallibierna hem de tirar cap a la dreta. Ens adonem que després, si venim per la Canal de Llauset arribarem a aquest mateix punt.

Sota l'atenta mirada de les marmotes enfilem la marxa, seguint en tot moment les marques del GR-11, fins a l'estany de Botornàs (2.338 m), on en Drum s'introdueix dins i es dona un bon bany. El flanquegem i el deixem també a la nostre esquerre. El camí s'esdevé suau, però en contínua pendent.

El cel es comença a obrir i les nostres esperances també s'engrandeixen quan veiem sortir el sol. Trobem una nova cruïlla de camins que ens porta fins a l'estany de coma Arnau (2.600 m). En aquest punt ja tenim el cim del Vallibierna a primera fila, i les cames ens porten de dret al seu coll.

Ascendim, ja en continua i forta pujada fins al peu del coll de Vallibierna. Ara ja ens resta l'últim esfoç abans d'arribar a la cresta que dóna accés al cim.

Tenim unes vistes meravelloses de Massís de la Maladeta amb l'imponent colós, l'Aneto. A darrera hi tenim, a vista d'ocell l'embassament de LLauset, del qual venim, i davant la cresta del Vallibierna amb el cim visible al seu final. Quina emoció.

La cresta és fàcil i te un ambient agresta i aeri molt emocionant. Ràpidament arribem al cim del Vallibierna, de 3.065 m, on ens hi fem la foto de grup, i visualitzem el nostre proper objectiu: el Paso del Caballo i la Tuca de Culebras al seu darrere.

Primer tresmil de la jornada: El Vallibierna

En Juanto no s'ho pensa gens ni mica i es llença cap a la pedra que forma el famós pas, on a cada banda hi ha cents de metres de caiguda. El segueixen en Jordi, en Lluís, la Regina i en Carles. En Ferran, la Glòria, jo mateixa i els ratolins evitem el pas per un caminet exposat que ens porta fins a la Tuca de Culebras.

M'entres la Regina entreten al Drum i al Tissu amb menjar, en Ferran i jo tornem al caminet i tornem de nou a l'inici del pas de Cavall, i aquesta vegada el creuem per sobre. Si senyor! Quin pati hi ha a cada banda, potser les millors vistes del Pirineu, sobretot per la banda de l'Aneto. Ufff, la sensació és fabulosa!

Al final, el paso del Caballo ha resultat una aresta amb unes fisures on hi caben els peus i que et pots agafar bé amb les mans. Això si, exposat al 100%.

Al cim de la Tuca de Culebras (3.061 m), el segon tresmil de la jornada, esmorzem i fem les fotos. La zona i les vistes s'ho mereixen.

Tenim temps també de fer una queixa informal sobre un fet preocupant que envolta al món muntanyenc. Volen crear al poble de Peguera 45 cases unifamiliars i un hotel de cinc estrelles. No hi ha dret que vulguin destruir un entorn natural. Des d'aquí nosaltres, els ojupeligru, hem volgut unir-nos a la gent que lluita perquè això no sigui possible. SALVEM PEGUERA.

Un cop descansats comencem a desgrimpar del Culebres, molt fàcil amb una mà per aquí i una altre per allà i vigilant on posem els peus. Amb nosaltres s'afegeix una parella, en Lluís i la Carme, que no saben pas on es posen... els oju peligru som un bon perill!

Ningú veu clar que la baixada sigui la adequada, ja que ens sobta la verticalitat que te i la perillositat, però ens hi endinsem avall. Les pedres que cauen posen en risc la nostre integritat física, i també la dels gossos que amb la seva ignorància pensegueixen les pedres com si d'un joc es tractés.

La meva cara paga el que els meus ulls observen... Quin calvari ens espera. Això és una bona ojupeligrada!

La baixada és llarga, penosa, dura i perillosa. Mai s'ha de donar per fet un cim fins que no s'arriba al camp base. Per nosaltres el camp base és el bon camí que hauriem d'haver agafat, la canal de Llauset i no la Canal o barranc de Culebras per la qual hem baixat.

Poc a poc, i cadascú al seu ritme, arribem al bon camí. Ens reagrupem i descendim finalment fins a la presa de LLauset, que ja la veiem ben aprop.

Arribar al peu de l'estany el tornem a bordejar, deixant-lo ara a la nostre dreta. Aquest camí ara si que es fa llarg, i les flors ja no m'entretenen. Vull arribar al cotxe!

Finalment a les 16 hores, aproximadament arribem a l'aparcament. Em giro i veig la pedra que forma els pic de Vallibierna i Culebras. La satisfacció és enorme i em sento molt orgullosa de mi mateixa i es clar, dels meus companys. ha estat una travesia meravellosa, i un tant perillosa (no pas per el pas del cavall, sinó per la penosa baixada per la canal de Culebras). Avui hem batejat l'excursió com una autèntica OJUPELIGRADA.

PODEU VEURE EL FANTÀSTIC RELAT QUE HA FET EL NOSTRE COMPANY JUANTO, I UN PETIT TAST DEL QUE HA ESTAT EL PAS DEL CAVALL.

http://speakbowtrek.blogspot.com/2011/07/vallibierna-y-culebras.html 

Aquí us deixo la foto espectacular del ramat d'ovelles que ens vam trobar a la carretera i la web del company Juanto que us dona opció a reflexionar. http://miotroarco.blogspot.com/