DIUEN QUE A LA TERCERA VA LA VENÇUDA. DONCS SERÀ VERITAT PERQUÈ AQUESTA VEGADA ENS HEM QUEDAT JUST A L'INICI DEL PAS DE MAHOMA, A 20 M DE LA CREU DEL GEGANT DELS PIRINEUS. PERÒ ENS HA FALTAT LA CIRERETA DEL PASTÍS I HI HAUREM DE TORNAR, ENCARA QUE PER MI ARRIBAR ON HEM ARRIBAT, EL CIM DE L'ANETO ESTÀ MÉS QUE CONQUERIT.

FITXA TÈCNICA DE L'ASCENSIÓ

ACCÉS I PUNT D'INICI: Passat el poble de Benasque, seguim la carretera fins als LLanos del Hospital, on abans d'arribar a uns edificis agafem per la dreta una pista en bones condicions fins a la Besurta. Cal dir que aquesta pista a l'estiu està tancada per els turistes (han d'agafar un autobús si volem accedir a la Besurta) i a l'hivern està tancada a causa de la quantitat de neu que hi ha, i impedeix el pas dels cotxes. Nosaltres vam trobar un cartell en una tanca metàl.lica que indicava que la pista està oberta de 7 de la tarda a 9 del matí. Nosaltres vam poder passar perquè teniem reserva al refugi de la Renclusa, i a més li vam fer pena al guarda, ja que plovia i des d'aquest punt fins al refugi ens separaven 2 hores i mitja a peu.

ITINERARI:

- DISSABTE 23 D'ABRIL 2011: La Besurta (1.900 m) - Refugi de la Renclusa (2.140 m) (40')
- DIUMENGE 24 D'ABRIL 2011: Refugi de la Renclusa - Portillón Inferior - Portillón Superior - Glaciar de l'Aneto - collado de Coronas - Pico de Aneto (sense poder passar el Pas de Mahoma) - Refugi de la Renclusa
- DILLUNS 25 D'ABRIL 2011: Refugi de la Renclusa - La Besurta

DESNIVELL POSITIU ACUMULAT: 1.494 m de desnivell total. Dissabte 240 m des del Llano de la Besurta fins a la Renclusa, i diumenge uns 1.250 m des del refugi fins al cim de l'Aneto.
HORARI APROXIMAT: Amb neu des de la Besurta. 6 hores i mitja des del refugi fins al cim de l'Aneto + 3 hores i mitja del cim fins al refugi. Unes 10 hores contant parades.
PUNT MÉS ELEVAT DE L'ASCENSIÓ: El punt més elevat de l'ascensió és just a l'inici del Pas de Mahoma, que es troba a 3.385 m d'alçada.
ALLOTJAMENT: Refugi guardat de la Renclusa. Tel (974) 34 46 46
http://www.alberguesyrefugiosdearagon.com/refugio.php?id=8

INTEGRANTS: Albert Artigas, Judith Artigas, Carles Coll, Julita Dalmau, Lluis Hernández, Ferran Pallares, Glòria Solé i Regina Romeu.

Vull agraïr a un gran amic, a en Jose Ríos que ens ha fet les samarretes oficials dels Oju Peligru, i avui ens les hem posat en el seu honor per assolir el gegant dels Pirineus. Gràcies Jose!
Deixo el link amb la web de la seva nova botiga d'esports a Mataró, especialitzada amb equipació per atletisme, running i trail, però també te equipació, motxiles i sabatilles per tots els amants de la muntanya.
http://www.riosrunning.com/index.php

L'Aneto és la muntanya més alta dels Pirineus, i com a tal aixeca passions per descobrir els seus glaciars i sentir l'ambient d'alta muntanya que si respira, per veure'ns per sobre de totes les muntanyes que formen el Pirineu, i sentir que hem pogut arribar fins aquí.

Finalment sortim de casa dissabte al matí (teniem previst sortir divendres però la prevesió meteorològica ens ha fet canviar els plans), plou i el dia es presenta molt incert. Al principi ens sembla que la mala sort ens persegueix però després ens adonem que hem tingut un cop de gràcia. Parem a un restaurant, ja a la provincia de Huesca, i el meu pare s'adona que el cotxe no frena... Ostres! Que fem?? El primer que em passa per cap és pensar que som dissabte sant i serà impossible trobar un mecànic disponible. Parem a una betzinera i comprovem que s'ha trencat una corretja (no em feu dir d'on perquè no entenc gens de mecànica). En principi sembla poca cosa però en cal un professional que ens ho arregli.
En Lluís s'acosta a la betzinera i el noi li diu que al poble hi ha un mecànic, i que pot ser que estigui treballant. Jo no m'ho puc creure, però com no perdem res en intentar-ho ens acostem a veure si tenim sort.
I si, el garatge està obert i l'home amb una gran amabilitat ens diu que te molta feina però que ens ho tindrà arreglat en 1 hora, a més ens explica una ruta per conèixer el poble de Benabarre i el seu castell m'entres esperem el cotxe. Sort que al món encara queda gent així. Ara veieu perquè us he dit que vam tenir un toc de gràcia, no??
Doncs bé, deixem el cotxe i sortim cap al Castell de Benabarre que avui les seves portes estan tancades però podem el podem observar des de fora. Diuen que el castell va ser un escenari important durant la segona guerra carlista i que ara l'estan restaurant i han trobat moltes restes de cadàvers enterrats. El mecànic m'explica que si passegem per dins del castell es poden veure òssos humans. Com no hem entrat dins, no els hem vist.
Us deixo algunes fotos de la nostre visita a Benabarre.

Deixem el poble de Benabarre i anem a dinar al restaurant Casa Roque a Las Ventas de Santa Lucía (Graus). Mengem un menú força complert i tirem amunt, en direcció a Benasque. Només sortir del restaurant comença a ploure i podem intuir la negror al fons de la vall, just on anem nosaltres.
Un cop passat el poble de Benasque seguim la carretera fins als Llanos del Hospital i agafem una desviació a la dreta on al seu inici hi ha una gran esplanada per pàrquing i una barrera. La pista que va a la Besurta està tancada fins les 7 de la tarda, sort que al tenir reserva feta al refugi ens deixen passar amb el cotxe i ens estalviem 2 hores de camí a peu fins al Pla de la Besurta.
Arribem al Pla de la Besurta, ens equipem, ens preparem les motxiles i comencem a caminar fins al refugi de la Renclusa. Plou, està enboirat però no fa gens de fred. Des de l'inici del sender ja hi ha neu.

La pujada fins al refugi és constant i en menys de 40' som a la Renclusa, a 2.145 m d'alçada. El paisatge està tan enboirat que no podem veure res al nostre voltant. Entrem al refugi, col.loquem les nostres coses a les taquilles, preparem els llits i anem a sopar. No tenim gens clar el que ens espera per demà. El temps està molt i molt incert, encara que l'Antonio, el guarda de la Renclusa ens assegura que demà podrem sortir a caminar. Ja ho veurem.
Sopem i anem a descansar esperant un miracle per demà.

Teníem previst llevar-nos a les 4 per sortir a les 5 però ahir l'Antònio ens va convèncer que sortissim a les 7, com tothom (la veritat és que no li va costar massa convèncer-nos). A 3 quarts de 7 som ja equipats a la porta del refugi. No plou, no neva, hi ha alguna boira però també alguna clariana... a veure si tindrà raó l'Antònio perquè hi ha molta gent que va sortint amunt. Vinga, doncs nosaltres també. A les 6:50 hores comencem a caminar seguint la traça dels primers cap a l'Aneto, el sostre dels Pirineus.

Poc a poc anem guanyant metres de desnivell i ràpidament deixem enrrere el refugi de la Renclusa pujant una pala de neu espectacular. La neu està en molt males condicions. Ahir a la nit va tornar a nevar i per pujar aquesta primera pala ens enfonsem bastant, fet que fa que la majoria es col.loquin les raquetes per evitar enfonsar-se. La Regina, en una d'aquestes enfonsades queda literalment colgada i l'han de treure perquè ella sola és incapaç de sortir del sot. Deu n'hi do, si tot el camí ha de ser així serà un calvari.
A mida que sortim d'aquesta pala i comencem la dura pujada fins al Portillón inferior sembla que la neu està millor i la pujada, encara que és força dura no es tant penosa.

Arribem al primer objectiu del dia, el Portillón Inferior. Per anar cap al Portillón Superior, que es troba cap a l'esquerre, cal passar un tram flanquejant amb una pendent important. En aquest punt dues companyes decideixen no continuar. No us amuïneu, hi tornarem!

Un cop passat aquest flanqueig arribem a l'alçada del Portillón superior. Des d'aquí ja és visible el glaciar de l'Aneto i al fons s'intueix la silueta del colós. Sembla que hi ha un núvol sobre el cim i no es deixa veure en la seva totalitat. M'entres tant els que quedem comencem a discutir que fem, que si anem amunt, que si és tard i no tindrem temps per fer el cim....etc... finalment en Lluís i en ferran baixen el Portillón i decideixen endinsar-se pel glaciar. Nosaltres no sabem que fer però al mirar en front, just podem veure el cim de l'Aneto i, no ens ho pensem i comencem a baixar també el portillón i ràpidament ens trobem en el glaciar, seguint la traça única que ens ha de portar fins l'Aneto.

Els nostres companys van uns 10' per davant nostre. Travessem l'interminable glaciar de l'Aneto amb un ressol que enlluerna fins arribar al Collado de Coronas. Aquesta part és la més dura, per llarga i monòtoma de l'ascensió. Val més no mirar endavant perquè quan veus el que queda cau l'ànima als peus.

Arribem al Collado de Coronas, a 3.140 m. Ara ja només ens queda enfrentar-nos a la dura i pujada final. Estem cansats, ja que portem quasi bé 6 hores de marxa.
Al sortir del glaciar la neu no està tan compacta i això ens dificulta una mica més la progressió, però bé, a les 6 hores i mitja, és a dir a la 1 i mitja del migdia som al peu del Pas de Mahoma, a 3.385 m d'alçada.

A l'avantcim hi ha un grup de portuguesos, que em cau la cara de vergonya no reconèixer a un d'ells. Tinc el gran honor de compartir l'avantcim de l'Aneto amb el mismíssim Joao García, alpinista i primer Portuguès en coronar els 14 cims més alts de la terra sense oxígen. I jo sense enterar-me en el moment.
Doncs bé, aquí hem arribat i aquí ens quedem. Avui ningú s'atreveix a passar el Pas de Mahoma, tampoc el passa en Joao, la gent que l'acompanya, ni la gent que ja ha tirat avall.
M'ha sobtat veure tanta gent que ha recolat sense intentar passar el pas però quan he arribat just al davant ho he entés. Entre les pedres que formen la cresta hi ha neu nova caiguda durant la nit de divendres a dissabte, i la que ha caigut aquesta mateixa nit, i fa molt perillós posar-hi un peu, ja que no es pot saber en certessa que hi ha sota d'aquesta neu. Pot ser que hi hagi pedra, gel, o simplement no hi hagi res. Si no hi ha res caus 1.000 m avall. Lo dit, no val la pena jugar-te la vida. Encara que segur que algú dirà que no, per mi l'Aneto està fet.

Observant la gran creu que corona l'Aneto piquem alguna coseta per menjar i ràpidament tirem avall, ja que els portuguesos ja han marxat, som els últims a l'avantcim i encara ens queden unes horetes per arribar novament al refugi de la Renclusa.

Per baixar seguim la mateixa traça del graciar i en poca estona som al peu del Portillón Superior.

Recuperem forces i comencem a baixar les pales que ens portaràn de dret al refugi. Alguns aprofiten (jo també ho faig) per baixar fent "culenbajen" i guanyar temps. A les 17:30 hores som al refugi de la Renclusa contents i feliços. Sols hem trigat 3 hores i mitja per baixar.

Una dutxa, relax, comentar la jugada amb els companys i sopar calentó per repostar. Que més demanar?? Res més que anar a dormir i descansar. Qui ho havia de dir que avui fariem cim. Estem molt i molt contents perquè  la previsió meteorològica ho pintava molt malament. Després ens hem enterat, en Joao García ens ho ha dit, que avui ha estat el primer dia que han pogut sortir a la muntanya. Han hagut d'estar 3 dies al refugi tancats per culpa del mal temps.
Això vol dir que som uns afortunats.

Ben sopat anem a dormir i a somiar amb els angelets... Zzzzzz....

L'endemà dilluns de Pàsqua esmorzem, recollim les nostres coses i tirem avall cap a la Besurta, on hi tenim els cotxes.

Ens canviem de roba i agafem els cotxes per anar fins a Benasque, on fem la parada de rigor a la botiga d'esports Barrabes i avall que fa baixada cap a casa.