Crònica escrita per la pròpia Glòria

L’Aventura comença el dia 13 d’octubre a 2/4 de tres de la tarda, on hem quedat gairebé tota l’Expedició al Prat, i es punt d’arribada de totes de les noies afortunades (l'Ana, la Karolina, la Laura, la Lara, la Diana Carolina i una servidora) a viure l’expèriencia, i on també ens acompanyen, la Franziska (premsa Alemanya), la Pia (premsa Italiana), en Roberto Palomar (diari Marca), el càmara de Arena Comunicaciones, en Migueltxo Molina, (m’assabento que porta el tema de la Pelicula de l’Inaki Ochoa de Olza ”Pura Vida”) i el coordinador de l’event en Bruno. Han llogat dues mono-volums que ens portaran fins els Llanos de l’Hospital allà és on passarem la primera nit.

Desprès d’un viatge de gairebé 4 hores arribem ja fosc l’hotel on ens donen una habitació a cadascú de nosaltres i anem a deixar totes les bosses… en donen el plàning de tot el cap de setmana i ens avisem que l’Edurne ja arribat i es a baix el bar amb el Migueltxu. Baixo pitant cap abaix a saludar-la. Rera meu baixen  les noies, fem les presentacions, prenem algu abans de sopar i ens indiquem quina es la nostra taula. Toca menu primer, segon plat i postres….. amb la poca gana que tinc, demano dos primers amanida i pure de verdures i per postres flam, infusió….. En el sopar ens anem coneixem cada un de nosaltres…. debatim tema “pas de Mahoma” que alguns no ho tenen gaire clar…. i despres de sopar cadascu desfila cap a la seva habitació on acabo de treure tot lo que a l’endema anirà a la motxilla i el que es quedara a l’hotel. Em costa molt adormir-me, el motiu són els nervis de tot plegat… L’Endemà em llevo d'hora per poder fer una dutxa abans de baixar a esmorzar, baixo d'hora i encara no hi ha ningú abaix… surto a donar un vol per fora i faig unes quantes fotografies de la zona. Fa fresqueta es veu encara alguna gota de neu de la petita nevada del divendres passat, però res… poca cosa… Ja al restaurant el Bruno em presenta el guia de l’expedició en Chemary Carrera, l’únic guia autócton de la Vall de Benasque que porta el seu negoci, professor d’esqui de fons, guia, i moltes activitats de muntanya (MAS PIRINEO). Esmorzem i desprès fem taula rodona amb l’Edurne. Les periodistes li fan preguntes pel seu article i nosaltres tambe ens hi apuntem, ens explica curiositats i respon preguntes que li fem, algunes ens sorprenen de com s’ha d’adapta amb tant home a tants metres d’alçada, i el dia a dia en un camp base. Abans de dinar fem el Briefing on l’ Anna Ruiz (responsable de Comunicació de Gore-Tex Espanya) ens dona tot l’equip que ens hem de posar, i el Chemary ens explica com serà l’ascensió al Gegant dels Pirineus. Visitem la Fundació Hospital de Benasque on ens fan signar el llibre d’ Honor de la fundació.

Recollim bartols a l’Hotel i enfilem amb cotxe el cami fins a la Besurta on comença el trekking que ens porta fins el Refugi de la Renclusa. En 3/4 d’hora ens plantem al Refugi on l’Antonio, el guarda ens dona la benvinguda. Fem la foto a la porta de refugi i ens organitzem les habitació, ens toca dormir amb l’Edurne . Ens canviem de roba  i surtim fora on farem les presentacions per el video de Gore- Tex i rapid a sopar que a l’endemà ens toca llevar-nos a les 5 per poder sortir puntuals a les 6 cap a l’Aneto.

L’ Endemà es negra nit encara….. sortim amb els frontals possats seguint a l’Edurne i en Chemary. Tot pujant sens fa de dia i  abans d’arribar els portillons fem una parada per menjar i beure alguna cosa. Passem pel portillo superior i abans de trepitjar la glacera ens encordem i ens possem el grampons…Formem cordada amb l’Edurne. Totes les noies desfilem una rera l’altre darrera d’ella, tot un honor i emoció alhora. La glacera esta seca com una pedra el gel esta dur, glaçat i la poca neu que va caure la setmana anterior no fa acte de presencia nomes a zones on no toca el sol, pero te totes maneres la glacera esta molt deteriorada la part superior no arriba al rocam de dalt allà hi ha un estimbat. Amb el pas del temps ens quedarem sense ella, és una llastima .

Arribem a l’ultim tram de la glacera… tothom amb silenci finas arribar a on comença l’ultim rocam fins el pas de Mahoma. La veritat es que ganes de ser alla dalt n’hi han moltes, aviam que tal és el famós Pas....

Passem el Pas encordats per seguretat. Vaig molt segura seguint a les meves companyes sota les ordres de l’Edurne i en Chemary que pas a pas ens van guiant fins arribar a dalt del Cim……

Emoció al veure la Creu de l’Aneto! ja sòc d’alt de l’Aneto! m'abraço amb totes les noies, amb l’Edurne, l’Anna i en Migueltxo, i ens fem les fotos de rigor.

Sorpresa a dalt del cim...

Ja vaig intentar fer l’Aneto un parell de vegades anteriorment. La primera desde l’altre banda per Corones però com sempre el meu cap en va jugar una mala pasada i vaig abandonar abans d’arribar al Ibon de Corones. No estaba potser preparada o be vaig perdre la paciencia… amb tot aquell rocam era el mes de maig i tot començava el desglaç i vaig tirar enrera. La seguent vegada per la Renclusa tampoc va poder ser…… feia pocs dies que s’em havia mort l’avi, i vaig voler portar una beta blanca a dalt per poder la lligar a la creu. Com que el pas de Mahoma estaba impracticable per la neu que debia caure aquella mateixa nit, en Carles em va lligar la cinta a  uns ferregots que va veure a l’avant cim. Jo aquesta vegada vaig anar-los a buscar aviam si estava de sort i trobava la cinta de l’avi….. sense exit alla no hi havia res.  Aquesta vegada duia una Rosa blanca per lligar-la a dalt de la creu amb el nom de tots els meus avis  i per sorpresa em vaig trobar la beta blanca amb el missatge taronja cusit a mà, lligat a la creu.

Plorava d’alegria i amb més raó un “angelet” va trobar la meva beta i la va pujar a dalt de la creu. Agraeixo aquella persona, el que va fer i li agrairé tota la vida…. tot i que no sabre mai qui ha sigut, em va fer molta il.lusió.

És  l’hora de baixar. En comptes de tornar per la glacera i els portillons atravessem la glacera direcció a l’ibon de Salterillo. Estem molt cansats, ja que ha sigut dur però l’experiencia ha sigut genial !!!!! al arribar a la Renclusa prenem algu i cap a baix a les fosques fins a l’hospital de Benasque, que hem d’anar a recollir tot l’equipatge i desplaçar-nos cap a l’Hotel de Benasque on sopem i uns quans despres de sopar anem al pub del poble a pendre algu, a les dues de la matinada encara estem passejant pel poble.

L’endemà esmorzem carreguem els cotxes ens despedim del Chemary, de l’Edurne i en Migueltxu i cap a Castelldefels-Gavà al restaurant Tropical a fer l’ultim dia abans d’anar cap el Prat , on  fa dos dies va començar la nostra “Experience Tour”.